Tot sobre la setmana.

Bona nit nois!!

Ella Fitzgerald es una de les cantants de jazz que vam fer l'últim dia de classe, ella es la que em va agradar més té una veu molt bonica, ponent, que impresiona.
Ella Fitzgerald va nèixer el 25 d'abril del 1917 a Newport New (Virginia). El seu camí de cantant és creua amb el Louis Armstrong, amb qui va grabar uns dicos.
Va visitar el nostre país fa uns anys, l'última vegada va ser a l'estiu del 1983 durant els festivals de jazz.
Ella Fitzgerald va mori el 15 de juny del 1996. La seva mort, va ser esperada després d'una llarga enfermetat. Amb la seva desaparacio física, una cantant de jazz inigualable. Mai ningú va supera a Ella, la seva música, la seva veu la seva capacitat per cantar swing.

JAZZ!

Avui us explicare una mica que es el jazz.                                     
El JAZZ és un estil musical nascut a Nova Orleans (Estats Units) a principis del selge XX.                                                                                            
A principis del segle XVI quan els europeus van descobrir Amèrica i es van disposar a colonitzarla, per extreure les riqueses van tenir qe importar esclaus africans. Durant quatre segles les tradicions musicals europeas i africanes evolocionen en mans dels esclaus negres de les plantacions (cants espirituals), al blues i al gospel, les cançons dels afroamericans convertits al protestantisme.                                                    
Al blues és una evolució de la música africana. Les seves tradicions musicals sotmeses a la cultura europea dominant van donar a lloc els espirituals (cants religosos), worksong (cants de treball), al blues (cants de lament).     
Musicalment, es caracteritza pels ritmes sincopats, la insistència rítmica i les improvacions. Ha fluït en la música clàssica i en la popular moderna, especialment en el rock-and-roll. Els estils més importants en l’evolució del jazz són els següents:
Ragtime- Predomini dels instruments de metall i de laimprovisació.                                                                                                                                              Dixieland- Jazz tocat per músics blancs  a imitació dels negres.                                                                                                                                                     Chicago- Dóna molta importància als solos improvisats.                                                                                                                                                               Swing- Suposa la comercialització del jazz, amb grans orquestres (big bands) de molts instruments. Modalitat de jazz desvinculada de la seva qualitat rítmica.                                                                                                                                                                                                                                       Be bop- Abandona les tonalitats i la quadratula formal. La figura més important va ser Miles Davis, que després va evolucionar cap a altres estils.                          Jazz cool- Introdueix l’atonalisme, la llibertat formal i la discontinuïtat rítmica. 
I aqui us deixu per avui     

La música que més em relaxa!

Companys de classe de música, sento el retard però la veritat esque encara no sabia com funcionava el blog. Avui us dire la música que més em relaxa i que em fa posar els pèls de punta quan l’escoltu!
Una d’elles es la cançó de Barcelona de la Montserrat Caballé i el Freddie Mercury, aquesta cançó em relaxa tant que a vegades quan fa mal temps o plou la posu i mentren ganes de plora de lo tant que m’agrada. No hi ha més paraules per dir, és PRECIOSA!
http://www.youtube.com/watch?v=HiB7Be0wNsg&ob=av2e
Una de les altres que també es de la Montserrat Caballé i la seva filla la Montserrat Martí és Tu et dins el meu cor, cançó que van fer per La Marató del 2010. Les cancons de La Marató sempre m’han agradat molt, l’any passat quan vaig sentir aquesta com un diria em vaig enamorar.

Dons companys ja sabeu les cancons que m’agradan ami i que em fan relaxa, ens veiem