Música i cinema

El cinema neix l'any 1895 a París. La primera pel·lícula que es va fer sonora s'anomena, El cantant de jazz, estranada l'any 1927. A partir d'aquell moment el cinema va començar a tenir acompanyament musical. Anteriorment al cinema sonor ja existia el so, però és projectaven les pel·líqules en silenci. 
De fet el cinema mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.
Cue sheets és el nom amb què coneixem les partitures que es tocaven durant la projecció de les pel·lícules.
Una pianola és un piano que s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.
La música en el cinema és important perque és la part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.